Lleida pionera!

No em considero gaire patriota, però avui faré una excepció. M’explicaré: sóc de Lleida, ciutat de l’interior de Catalunya, coneguda per personatges cèlebres com la boira i els caragols. Com sol passar quan ets fora de casa, sovint la nostàlgia de les teves arrels et torna com una flairada. Avui, me’n ha vingut una d’aquestes. Resulta que navegant, navegant pels territoris extensos de la xarxa, he començat a topar-me amb projectes força emprenedors sorgits des d’allí. I m’he dit: Grata sorpresa! I després he pensat que estaria força bé parlar-ne aquí, ja que tots tenient en comú el component interactiu.

Un ratolí virtual pensat per a discapacitats i controlable tant sols amb els moviments del cap? Es diu Headmouse i ja és possible gràcies al Grup de Robòtica de la UdL. Aquest aplicatiu, que només requereix tenir una web cam, es pot baixar de forma gratuïta des de la mateixa pàgina del Grup. De moment, ja ha superat les 100.000 descàrregues i és finalista dels Premis internacionals TAW ‘08 en la categoria Millor Projecte d’Accessibilitat.

Un sistema de factures electròniques integral que elimini el paper i agilitzi els tràmits amb l’administració? Això és el que s’implantarà properament a la Diputació de Lleida, essent aquesta la primera de Catalunya. Es tracta d’un sistema de mòduls tecnològics que permeten realitzar tràmits en línia. Es preveu una millora considerable així com una major eficàcia.

I un servei de transaccions certificades i contractes via missatge de text? Doncs és una iniciativa posada en marxa per l’empresa tecnològica Lleida.net. El procediment requerirà enviar un sms des d’Internet a un mòbil, a través d’aquesta operadora. L’usuari haurà de respondre’l i, d’aquesta manera, quedarà tancada l’operació.

seduir a la blogoesfera

Influents, categòrics i perspicaços, els bloggers són individus camuflats per la mascara de la xarxa que han aconseguit un gran paper com a líders d’opinió. En plena època de canvis, les agències i els departaments han de tenir molt en compte aquesta figura entre el seu mapa de públics. Les normes del joc però, s’han d’adaptar a la nova situació. El procés de relació no pot seguir l’esquema anunciant-comunicat de premsa-menció, sinó que s’ha de fer un esforç creatiu per obtenir al mateix objectiu final.

Navegant per MicroSiervos, una de les entrades parlava sobre el tema i linkava a un article de la marketingdirecto.com. Va ser així com vaig entrar més en matèria. Algunes de les recomanacions que m’han semblat més interessants són:

- El primer contacte amb el blogger no ha de ser per telèfon, a excepció si aquest es coneix personalment.

- El text del mail ha de deixar constància que es coneix bé el blog i el llenguatge utilitzat no pot ser retòric, si no que ha d’aportar dades i fets. El blogger sol premiar les notícies exclusives, ben nutrides de fotografies i informació de fons.

- Avís: Els bloggers no demanen permís ni per publicar ni per citar. Tampoc solen comunicar quan publicaran ni confirmar la recepció dels correus electrònics.

- Es poden oferir mostres de productes com a obsequi, però sense esperar ni exigir res a canvi.

- El blogger ha de tenir clar el remitent, l’anunciant i els interessos. També els hi interessen les relacions duradores, per això, s’han de mantenir informats.

L’article posava alguns exemples, entre els quals em va cridar l’atenció especialment un. Parlava sobre l’ingeni de Google per “col·lar” la presentació del seu nou navegador, Google Chrome, amb l’enviament d’un còmic on se’n explicava el funcionament. Podeu consultar l’entrada a Blogoscoped.

l’online: una bona forma d’apaivagar la crisi

Si, hi ha crisi. Dia rere dia rebem una allau d’informacions al respecte. Tancaments d’empreses, reajustaments de personal o suspensions de pagaments són alguns dels principals simptomes. Avui doncs, això ja no és un misteri. El misteri resulta més aviat saber com afrontar-nos-hi.

Fa poc, vaig llegir una entrevista al director de Google Espanya on afirmava que una crisi també podia ser quelcom positiu. Significava un replantejament profund de la situació i animava a utilitzar el potencial de la xarxa com una bona forma d’escapament.

Avui, me’n he enrecordat d’aquella entrevista tot repassant els RSS de La Vanguardia. La primera notícia que m’hi ha fet pensar duia per titular “La premsa gratuta aposta per Internet per superar la crisi” i la segona “PC Magazine suprimeix la seva edició en paper i aposta pel digital“.

Estic segura que com aquestes dues se’n poden trobar més en dies difícils com aquest. Són exemples dramàtics però que, tanmateix, han sabut trobar una escapatòria per continuar endavant. Si, Internet pot col·laborar a retallar despeses, però també té altres avantatges. Per exemple, és un via directa per arribar a públics concrets o una forma d’interactuar amb ells.

Avui ja són força els que es sumen a aquesta “moda”, fins i tot aquells serveis tradicionalment lligats a la presència física, com ara projectes de botigues virtuals (Capraboacasa o Yoox), de contractació de vacances online (Booking o Hostelworld) o de contactes (Meetic o Match). Caldrà com evoluciona en el cas dels mitjans.

“fins a la sopa!”

No és res nou dir que Internet es troba en un bon moment. Les grans empreses de la ciberesfera, personificades amb els noms de Google, Microsoft o Yahoo entre altres, no coneixen crisi que les aturi. Exemples del seu bon estat de salut en són el seu creixement exponencial i la seva contínua innovació. En concret, avui el cas amb què em fixo és YouTube.

El portal de vídeos ha anunciat darrerament dues noves. En primer lloc, la web oferirà emissions en directe a través de streaming, ja a finals d’aquest mes. El nou servei, batejat amb el nom de YouTube Live es va donar per inaugurat ahir amb un gran espectacle a San Francisco, on hi van participar des de reconeguts cantants fins a estrelles del portal. La segona notícia és l’acord signat amb Metro-Goldwin Mayer per emetre sèries i pel·lícules d’aquests estudis de forma totalment gratuïta. Amb un fons de més de 4.000 títols, sonen noms com des dels clàssics Allò que el vent s’endugué o Annie Hall fins a sagues com Stargate o James Bond.

Aquestes novetats signifiquen importants canvis. Per una banda, l’ampliació de YouTube suposa l’arribada de la companyia a tots els suports audiovisuals disponibles. Fins ara, tan sols oferia contingut amateur o de baixa qualitat, mentre que a partir d’ara també emetrà programes i produccions. Per l’altra, això és un trencament de les formes d’entendre els mitjans. És a dir, passem de tenir un model on els límits de cada mitjà estaven ben definits, a un altre on s’englova una totalitat de continguts en un de sol. Per tant, no tant sols canvia el format sinó que també la forma de consum, amb una recepció més personalitzada i individualitzada.

Tot i que es tracten de processos graduals i molt nous, ja es poden començar a perfilar alguns paradigmes. Escombrant cap a casa, la publicitat intueixo que hi sortirà ben parada i hi jugarà un paper fonamental. Per exemple, serà necessària en cada inici de retransmissió sense possibilitat d’omissió, com fins ara passa en altres canals, i alhora podrà apuntar més a la diana del target.

del YouTube al National Geographic

Imagineu que esteu de viatge. Segurament, aprofitaríeu per fer fotos o inclús per gravar un vídeo i després passar-lo a la família. Aquests acostumen a ser força avorrits però, si durant el vostre enregistrament teniu la sort de creuar-vos amb una disputa entre búfals, lleons i cocodrils, la cosa canvia. Això mateix li va passar a David Budzinski durant la seva visita al Parc Nacional de Kruguer el 2004. Aquest amateur va penjar les imatges a YouTube la primavera de 2007, data a partir de la qual és van convertir en unes de les més vistes del portal.

Després del seu èxit inqüestionable i del valor de l’enregistrament, National Geographic va decidir elaborar un documental sobre la vida salvatge i la naturalesa, al voltant de la que s’ha anomenat com a Batalla de Kruguer. No menys explícit és el títol que se li ha donat al muntatge, “Pillats durant un safari”. Aquest explica des de com es va fer el vídeo fins la repercussió d’aquest a la xarxa, a més d’un anàlisi exhaustiu amb els comentaris tant d’experts com dels pròpis testimonis dels fets. El resultat es va emetre el passat 13 de novembre, però també està disponible a través de la pàgina Natgeo.

Avui, el vídeo a YouTube enregistra un total de 38.750.984 reproduccions.

el després del “Yes, we can”

Sembla ser que Obama, després de la seva més que trencadora i meritosa campanya, no es cansa de “jugar” amb les eines de la xarxa. Avui he llegit que penjarà el seu missatge setmanal de ràdio al YouTube i fa uns dies escoltava que oferirà entrevistes per vídeo als ciutadans. És a dir, tot un “Change” de cap a peus.

Un mitjà com Internet és ben sabut que ofereix copioses possibilitats. La clau però, és saber gestionar bé l’allau de propostes de la xarxa, adaptant-les als requisits pretesos. En aquest cas, primer, aquestes van tenir un paper força destacat en la seva victòria i, segon, Obama està aconseguint una bona gestió de la transició entre mandats.

El que em sorprèn més és que Obama i el seu equip han portat i porten les possibilitats del mitjà interactiu fins a límits fins fa poc inimaginables. Ni els mítings massius ni les grans campanyes publicitàries havien aconseguit trencar barreres per notar polítics i ciutadans tant a prop. I amb això no estic essent apocalíptica, sinó que invito a la reflexió.

Realment, la xarxa està canviant algunes coses, oferint-nos nous paradigmes als quals adaptar-nos. Em fixo amb la publicitat. Quina agència no s’ha hagut de posar les piles en aquest sentit? O les empreses. Quina no ha experimentat alguna proposta? Igualment, la comunicació política s’ha adaptat i avui trobem exemples com Obama o Pepe Grillo, del que en parla el blog Mitjans Interactius, que ho ratifiquen.

En el nostre sector doncs, també estem en crisi. I no només econòmica, sinó d’alguna cosa molt més profunda. Però em prenc la paraula des del punt de vista etimològic. M’explico: estem en crisi perquè s’ha produït un trencament el qual s’ha d’analitzar i s’ha de reparar. Així doncs, ara és època de decisions. Decisions que ens sorprenen tot just acabant la carrera si, però siguem positius. En època de vaques magres surten les millors idees!

publicitat o entreteniment?

Quan t’endinses en un territori, sovint sents la necessitat de fer-te’l teu, de conèixer-lo millor. Podria dir que jo m’he endinsat en el món de la publicitat i que m’he interessat per fer-me’l meu, coneixent-lo millor. Passada aquesta etapa inicial, i quan ja pots afirmar que te’n fas una idea força global, et planteges qüestions que potser abans no t’hauries imaginat. Una de les que fa temps que em ronden pel cap és l’eficàcia de la publicitat convencional.

Aquesta setmana, mentre feia recerca per l’assignatura, vaig topar-me amb un estudi força revelador. Estic parlant de la publicació de la revista Advertising Age juntament amb TNC Media Intelligence sobre les 100 marques líders en inversió publicitària. Un dels punts que s’hi poden trobar és la distribució de la inversió en mitjans comparada amb les dades de l’any anterior. Us en podeu intuir els resultats?

En poques paraules, la dada principal que n’extrec és la baixada generalitzada per a tots els mitjans a excepció d’Internet. Res de nou. Però, és que Internet és millor que la rigorosa premsa o la imperiosa televisió? Doncs m’atreviria a dir que no es tracta de fer rànkings, en ocasions inútils, sinó que més aviat estaríem parlant de la infinitat de possibilitats de la xarxa per connectar més estretament amb l’usuari.

Segons Trevor Edwards, vicepresident de la companyia Nike, “aquest és el negoci de conectar amb els consumidors (referint-se a la seva pròpia empresa, però extensible a qualsevol altra companyia) (…). Volem trobar la manera de realçar les experiencies i els serveis, en lloc de buscar una forma d’interrompre a la gent en allò que facin…”

Nike és una de les companyies citades en l’estudi. La marca esportiva, reconeguda pels seus brillants espots televisius, ha rebaixat 55% del pressupost destinat a aquest mitjà en 10 anys. I tot i que des dels 90’s que experimenta amb fòrmules alternatives de promoció, avui aquestes carreguen amb el protagonisme de les seves campanyes.

Un exemple és Nike+, un servei de Nike on, mitjançant la instal·lació d’una aplicació a l’iPod, permet fer un seguiment dels resultats quan es va a correr. A més, si es puga aquesta informació a la pàgina web de Nike+, una xarxa social amb altres usuaris dóna la possibilitat de conèixer noves rutes, fer amics o millorar el rendiment, entre altres. De moment, els resultats són molt positius i el boca orella ha animat a molts corredors a afiliar-s’hi arreu del món.

De totes maneres, Nike no ha deixat de banda totalment la publicitat convencional, com es pot veure en l’anunci següent. Simplement, es tracta de replantejar-se i adaptar-se a les noves situacions que es presenen. Així doncs, publicitat o entreteniment? O potser ambdós?

atenció: repte Google a la vista!

Aquesta setmana, estava consultant l’edició digital de La Vanguardia quan em va despertar especial atenció una notícia: Google convoca un concurs de publicitat online destinat a estudiants universitaris. La meva primera idea va ser que això anava “como anillo en el dedo” a l’assignatura d’Interactius. Passada l’eufòria inicial, em vaig llegir amb atenció el contingut.

El concurs proposa crear una estratègia de màrqueting online per a una empresa local. Els inscrits rebràn 135 € per publicar els anuncis a través del sistema AdWords. Finalment, també s’haurà de dur a terme el seguiment de la campanya i l’anàlisi dels resultats. Tres setmanes consecutives, compreses entre gener i març, és el termini de temps per a la consecució.

Google va iniciar aquesta competició el 2008, any en què va decidir convertir el concurs en un certamen anual, degut a la seva bona acollida: les xifres van reunir 1650 equips de 47 països diferents. Enguany, el termini ja és obert i hi ha temps fins el proper 23 de gener per inscriure’s. Les recompenses són, per als guanyadors globals, un viatge a Googleplex (Mountain View, California) on conèixer l’equip responsable de Google Adwords; i, per als regionals, un viatge a les oficiones locals de l’empresa.

Ja vaig parlar fa uns dies de Google, però avui he considerat útil tornar a fer-hi referència. M’he estat passejant pel web i he trobat que l’empresa aposta força pel talent jove. I no només a través de concursos com aquests, sinó que escoltant propostes i fent-les realitat. A més, és un grup pel qui para especial atenció, dedicant-li aplicacions específiques com Google Acadèmic.

Companys, què us en sembla? Us animo a tots a participar!

quant val una opinió?

Per un estudiant de publicitat, conèixer les eines de medició d’audiències és fonamental. Una campanya no finalitza el seu procés fins que no se’n coneix l’impacte. En aquest sentit, l’audiència suposa un factor essencial a tenir en compte. Fins fa ben poc, en teníem prou amb InfoAdex, AIMC, OJD o Sofres, principals organismes encarregats d’analitzar els mitjans convencionals, respectivament. Tanmateix, amb la revolució actual de la publicitat, on s’ha experimentat l’auge d’Internet i la presència cada vegada més activa del consumidor, resulta fonamental obrir el camp d’estudi de la mètrica.

En el sector de l’on-line, el referent de la investigació de mercats el tenim en l’empresa Nielsen Netratings, líder global en medició i anàlisi d’audiències per a Internet. Aquesta dedica bona part dels seus estudis a comprendre el mercat i conèixer l’audiència per tal d’optimitzar l’ús de la xarxa. En aquesta recerca però, fins fa ben poc s’hi detectava un buit. Tots coneixem les claus de la 2.0, la qual té com a eix central l’usuari. Paradoxalment, encara ens trobàvem davant un sistema mètric anclat en l’etapa de la 1.0.

El 18 de setembre passat, Nielsen Net Rating va posar en funcionament un sistema de mesura d’opinions i comentaris generats a blogs i xarxes socials. Tenint en compte que, només a Espanya, més de 30 milions de consumidors són internautes actius, un 44% dels quals crea asíduament contingut, resultava necessàri plantejar una solució com aquesta. El sistema s’ha anomenat BuzzMetrics i ja se’n poden consultar alguns resultats a la seva pàgina web. Ara em plantejo, quin serà el següent pas en una xarxa cada dia canviant?

la casa del futur

Sempre m’ha agradat imaginar el futur. “Com serà…?” em dic sovint. Per dir alguna cosa, qui no ha somiat en conduir cotxes voladors? O potser la idea era viatjar a la lluna com qui va a Tossa de Mar? Si, també se m’ha ocorregut cases intel·ligents, màquines del temps i un llarg etcètera. I a vosaltres?

Posaria la ma al foc que en Vicente Guallart, responsable del projecte Hyperhabitat: Reporgramming The World, també comparteix aquesta inquietud. Ell però, ha fet allò que se’n diu “dels somnis una realitat” i ha creat la casa del futur. Bé, ara la qüestió és: i què significa això? Doncs aquest arquitecte valencià ha dissenyat una llar on tots els seus elements estan interconectats a través d’un microservidor. Aquest genera interelacions entre els objectes mitjançant els nodes de cadascun. Per dir-ho planament, és “Internet aplicat a la llar”. El resultat és una casa més sostenible, capaç d’estalviar energia i guanyar en eficiència.

No sóc especialista en arquitectura ni tampoc en enginyeria, però no em cal per reconèixer que això suposa un gran canvi en la forma de pensar el nostre dia a dia. Igualment, així devia considerar el jurat de la XI Bienal d’Aquitectura de Venècia en seleccionar-lo com a única respresentació espanyola a l’Arsenale (Pavelló Central). Fa uns mesos, en la presentació a Barcelona, vaig poder compartir algunes paraules amb alguns dels seus col·laboradors. Val a dir que ells mateixos estaven commocionats alhora que expectants.

I és que us imagineu tenir la biblioteca més gran del món a casa a partir dels llibres dels usuaris? O tenir la possibilitat de construir els teus pròpis mobles? I també conectar la nevera a un servidor d’aliments (com ara Mercabarna) i poder fer la compra a l’instant? Al meu parer, aquesta és l’aplicació de les possibilitats de la xarxa a un nivell força suggerent. Per això, la meva qüestió en conèixer el projecte va ser si arribaria a comercialitzar-se. La resposta que vaig obtenir va ser un “si” contundent. Així que, per anar fent boca, us deixo amb les paraules del mestre creador fent un tour per la instal·lació del prototip.